lunes, 14 de enero de 2008

Istanbul

Istanbul: Durant el període bizantí en grec Constantinopla, és la ciutat més gran de Turquia, i també una de les ciutats més grans d'Europa, amb 8.803.468 habitants en la ciutat i 10.018.735 en l'àrea metropolitana. Va ser successivament la capital de l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi Bizantí, de l'Imperi Otomà i després de la República de Turquia fins a 1923. Les Zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.

Aquesta meravellosa ciutat és la única en el món per unir els dos continents “Àsia amb Europa”. El Bòsfor divideix els dos costats de la ciutat. Existeix una riba al costat europeu que separa la part antiga amb moderna. Aquesta riba es coneix com “La banya d'or” i per tenir la forma com el braç del Bòsfor durant molts segles va ser un port natural.







Que visitar?

  • Santa Sofia.

El monument més esplendorós de l'art bizantí. La seva enorme cúpula encara avui dia meravella tenint en compte que està feta amb materials antics (55 m. d'alçada i 32 m. d'ample que descansen sobre 4 pilars). Les parets interiors, així com els arcs i les voltes, estaven en el passat recobertes amb daurats i bonics mosaics que eren impactats per la llum de tal forma que el seu reflex produïa un ambient sobrenatural. Actualment la majoria dels mosaics s'han perdut. La Santa Sofia inicialment va ser catedral cristiana, posteriorment mesquita durant cinc segles i, finalment, a l'any 1935 es va convertir en museu.


  • Palau Topkapi.
Aquest palau va ser la residència dels sultans durant tres segles. Es composa d'un extens complex d`edificis, jardins i biblioteques que conformen una ciutat dintre d'una altra. La riquesa de les parets, la decoració de les estances mostra l'alt nivell artístic al que va arribar l'art bizantí, i com vivien els antics sultans. Donada la grandària del complex la seva visita requereix al menys mig dia. La vista que podrem veure des de la terrassa de la mesquita que hi ha a l'interior sobre bona part de la ciutat l'anomenada Banya d'Or i el Bòsfor és impressionant.

  • Mesquita Blava.

Una de les mesquites més maques d'Istanbul i també la més gran encara que no ho sembli, amb una bellesa impressionant. És especialment bonica la vista des dels jardins que hi ha entre ella i la Santa Sofia. Se'n diu blava perquè aquest és el color predominant en els magnífics mosaics de l'interior, on la llum reflectida ho inunda tot d'un color blavós. Està composada per una enorme cúpula central de 43m. d'alçada, envoltada d'altres cúpules i semicúpules, i 6 minaret. Està considerada com una veritable obra d'art i ja forma part del clàssic perfil de la ciutat. Esta tancada al visitant en hores d'oració.


  • el Bòsfor.

Estret situat al sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, que connecta el mar Negre i el mar de Màrmara i separa la Turquia asiàtica de la Turquia europea. Té 32 km de llarg i entre 1 i 2,5 km d'ample. Els ràpids corrents fan que la navegació sigui difícil. Al llarg d'ambdues ribes hi ha nombroses atraccions, entre les quals cap destacar ruïnes arqueològiques. Durant el recorregut es passa per davant del magnífic Palau de Dolmabahçe, més enllà el Palau de Yildiz i el Palau de Çiragan, actualment restaurat com hotel. Prop de l'extrem sud està la Banya d'Or, el port d'Istanbul, un dels ports naturals més grans del món. En 1973, es va inaugurar a Istanbul un pont de 1.079 metres que uneix les ribes asiàtica i europea de l'estret.





  • Basílica Cisterna.

També anomenada Yerebatan Sarayı és la més gran cisterna de les 60 construïdes a Istanbul durant l'època bizantina i es troba prop de l'Església de Santa Sofia. Es va construir l'any 532, emprant 336 columnes romanes procedents de temples pagans de Anatolia, la majoria d'estil corinti. Ocupa un àrea de 10.000 metres quadrats i té 8 metres d'altura amb una capacitat per a 30 milions de litres.

  • Gran Basar.

És un conjunt de 65 carrers, quasi 4.500 botigues i paradetes i una gran plaça central. Tot el conjunt és un veritable laberint composat per carrerons, estrets passatges, voltes i cúpules. Aquí s´hi pot comprar absolutament de tot, roba, joies, souvenirs, etc. Pels amants de les compres és el lloc ideal i també perquè aquí es regateja el preu.




  • Basar de les espécies.

Mercat on s´hi venen tot tipus d´espècies i condiments, a prop d´aquest mercat el viatger ja notarà els diferents aromes de totes les espècies que s’hi poden trobar.





  • Taksim.
És el cor de la ciutat. El carrer per als vianants Istiklal i voltants tenen bars, restaurants, cafès, etc. Fer una passejada els servirà per conèixer l'ambient local.




  • Hammam.
També conegut com bany turc o hamam, és un mètode per a netejar el cos i relaxar-se que va ser particularment popular durant l'Era Victoriana. El procés que implica prendre un bany turc és similar al d'una sauna, però està més relacionat amb les pràctiques de bany dels romans. Prendre un bany turc primer implica la relaxació en una cambra (conegut com cambra tèbia) que és escalfat amb un flux continu d'aire calent que permet que el banyista dessui lliurement. Els banyistes després es mouen a una cambra més calenta abans de submergir-se en una piscina freda. Després si es fes, un rentat complet de cos i rebre un massatge, els banyistes finalment es retiren a la cambra de refredament per a un període de relaxació.
  • La torre de Galata.
Aquesta torre de 61 m d'altura que s'eleva damunt del mont de Gálata s'aprecia gairebé des de tota la ciutat, un dels motius que la seva visita sigui imprescindible és la seva magnífica vista panoràmica de la ciutat, La torre està construïda damunt d'un cim que domina el Bòsfor, el mar de Màrmara i la Banya d'or. AL mirador de la torre es pot arribar a través de 143 escales o en ascensor. Des d'aquest mirador es pot admirar un panorama de la ciutat, Se sap que des del segle V en aquest mateix lloc havia una torre, però la torre de Galata actual va ser construïda pels genovesos cap al 1348, com gran baluard del recinte emmurallat que tenia que protegir-los dels eventuals atacs dels bizantins. Els genovesos la van anomenar "la torre de Crist", arriba a una altura d'uns 140m des del nivell del mar i té 9 m de diàmetre per dintre. La torre, durant l'època otomana, va ser utilitzada com presó per a empresonar als presoners de guerra, També es va utilitzar com observatori. Després del final de l'època otomana, es va convertir en punt de vigilància d'incendis.


Links d´interés sobre la ciutat.

*reserva aqui el teu hotel.

*reserva aqui el teu hostel.

Com anar-hi?

*Amb línia regular desde Catalunya/Espanya.


Plánol de la ciutat.

*http://www.britrail.co.uk/images/maps/Istanbul_map03.jpg


1 comentario:

xiscobernal dijo...

Moltes grácies per les fotos i els comentaris. Estic llegint Istanbul de l'Orhan Pamuk i m'han vingut molt molt bé. salutacions de xiscobernal@gmail.com