Milà (milano)

Milà és la ciutat més important del nord d’Itàlia, capital de la província i de la regió Llombarda. Està considerada com la capital financera i econòmica per excel.lència així com el centre principal polític i cultural. És la segona ciutat més poblada d’Itàlia, amb 1.371.000 habitants. És també epicentre cultural: disposa del teatre líric més famós del món i es troba entre les ciutats europees que cel.lebren major número d’exposicions i congressos. Amb la seva posició favorable geogràfica, Milà és un centre de comunicacions molt important.La ciutat de Milà va ser fundada fa més de 2500 anys. En tres ocasions ha sigut parcial o totalment destruïda per la guerra.

Que visitar?

• IL DUOMO:

El Duomo, símbol de Milà, domina la plaça central de la ciutat. És el més gran i complex exemple de l’arquitectura gòtica d’Itàlia. La realització de l’obra va ser des del principi fatigosa i difícil, però cada classe social va aportar la seva pròpia contribució per a veure la catedral. La construcció del Duomo, que va durar més de 500 anys, va tenir el seu començament al 1386 i va ser acabada al 1887.
L’interior està subdividit en cinc naus, per imponents pilars de marbre de Candoglia. Les vidrieres, lluminoses obres d’art, creen una atmosfera mística i solemne. La decoració estatuària comprèn prop de 3000 figures, però la més estimada és l’estàtua daurada de la Madonnina di Perego, que vigila sobre l’agulla major des de l’any 1744. El Duomo està obert fins les 19.00h més o menys i l’entrada és totalment gratuita, excepte si es vol pujar al passatge superior.

• Galeria Vittorio Emmanuelle II:

És, des del 1877, el centre de la vida social i política milanesa: els milanesos venen aquí per a xerrar, llegir el Corriere Della Sera o prendre un cappuccino. Una de les sortides de la Galeria porta fins la mítica Scala: la seva modesta façana neoclàssica no deixa presagiar els grans moments viscuts entre les seves parets. És el teatre líric més famós del mon, inaugurat al 1778. .

• Castell Sforza:

És un dels símbols de Milà juntament amb el Duomo i la Galeria Vittorio Emanuele II. Construït en deu anys entre 1358 i 1368 sota el domini de Galeazzo II Visconti, el castell va ser en part destruït en 1447 a causa d'una decisió de la República Ambrosiana i va ser reconstruït tres anys més tard per Francesco Sforza. El Castell va sofrir moltes adversitats fins a 1880 quan el govern va voler destruir-lo definitivament. Però el bon judici va prevaler i el Castell es va restaurar sota la mà de Lucca Beltrami. L'entrada es situa sota la torre de "Filarete"; darrera es pot trobar la torre de "Bona de Savoia" i en el costat esquerre hi ha la "Rocchetta", una part fortificada dintre del Castell útil per a refugiar-se durant els atacs de guerra. La Rocchetta té un pòrtic intern amb tres costats, i dintre de les seves cambres allotja el famós quadre de Bramante "Argus". Normalment la Cort Ducal l'usava com residència dels Senyors de la ciutat. Una de les cambres de la Cort Ducal, la famosa “Sala delle Asse”, es pensa que hagi estat pintada al fresc per Leonardo da Vinci.

• Santa Maria delle Grazie:

Aquesta església es va construir entre 1466 i 1490 per Giuniforte Solari i més tard va anar sent modificada per Bramante que va redissenyar el absis, la Tribuna, el Claustre i la Vella Sacristia. En el Refetor es troba un dels quadres més famosos de Leonardo da Vinci: l'Últim Sopar. Dintre de l'església es troba també la famosa "Crucifixión" de Donato Montorfano (1495). Els treballs per restaurar els frescos van començar en 1495 i van acabar en 1498. Desafortunadament l'església va començar a deterioràs 20 anys després de la seva conclusió, i per tant va necessitar quatre restauracions: al 1908, 1924, 1953 (després del bombardeig de la Segona Guerra Mundial) i en 1977 . Es declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

• Teatre Alla Scala:
  

El teatre Alla Scala (també conegut com La Scala) de Milà, és un dels teatres d'òpera més famosos del món. La temporada del teatre sol iniciar-se el 7 de desembre, dia de Sant Ambrosio, sant patró de Milà. Totes les funcions han d'acabar abans de la mitjanit; les òperes més llargues han de començar més aviat. El director musical del teatre és el famós director d'orquestra Riccardo Muti. En la Scala es van estrenar molts òperes famoses, i va mantenir una relació molt especial amb el compositor Giuseppe Verdi. No obstant això, durant molts anys el compositor no va presentar allí cap de les seves obres, atenent que Verdi va acusar a l'orquestra de modificar la seva música.

Links d´interés sobre la ciutat.

• http://www.milanoinfo.eu/
• http://www.turismo.comune.milano.it/pls/milano/!turismo
• http://www.provincia.milano.it/turismo/
• http://www.aboutmilan.com/sobre-milan/monumentos-en-Milan.html
• http://www.teatroallascala.org/
• http://www.acmilan.com/
• http://www.inter.it/

*reserva aqui el teu hotel.

*reserva aqui el teu hostel.

Com arribar-hi?

• Barcelona

Easyjet (Low Cost)

Vueling (Low Cost)

Air Berlin (Low Cost)

• Girona

Ryanair (Low Cost)

• Madrid

Easyjet (Low Cost)

Vueling (Low Cost)

Air Europa

Air Berlin (Low Cost)

My Air (Low Cost)

Mapa de la ciutat:

http://www.viaje-seguro.com.ar/Fotos/mapa-italia-mil%E1n.jpg

Mont-Saint-Michel

El Mont-Saint-Michel és un municipi francès del departament de Manche en la regió de la Baixa Normandía. Situat sobre un promontori rocós en l'estuari del riu Couesnon, deu el seu nom a l'abadia consagrada al culte del arcángel Saint Michel i el nom del qual en llatí durant l'Edat Mitjana era "Mons Sancti Michaeli in peri".
Aquesta illa és igualment el centre natural, del poble de Mont-Saint-Michel, pertanyent al cantó de Pontorson, en el departament francès de la Manche.

L'arquitectura prodigiosa del Mont-Saint-Michel i la seva badia ho fan el lloc turístic més concorregut de Normandía i un dels primers de França, amb uns 3.200.000 visitants cada any. Una estàtua de Saint Michel col·locada en el cim de l'església abacial s'erigeix a 170 metres per sobre de la riba. Els nombrosos edificis del lloc són classificats, individualment, en qualitat de Monuments històrics.

Declarat monument històric en 1862, el Mont-Saint-Michel figura des de 1979 en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. En la declaració de la UNESCO estan inclosos també la badia i l'antic molí de Moidrey, situat a uns quatre quilòmetres terra endins.

Que visitar?

• Mont-Saint-Michel:

El seu emplaçament, la seva riquesa històrica i la bellesa de la seva arquitectura el fan mereixedor del qualificatiu de Meravella d’Occident. L’Abadia, construïda entre els segles XI i XVI, té parts que segueixen l’estil romànic i d’altres l’estil gòtic. L’església, les construccions gòtiques de la cara nord i el claustre formen un conjunt arquitectònic de bellesa insuperable.

• El monestir romanic:

Acabat al segle XI, se situa al nord occidental de la roca. Presenta una semblança amb el monestir gòtic: se superposen les diferents sales. En el cim, hi trobem el dormitori dels monjos que alberga una llibreria. Exactament a baix es troba el passeig dels monjos. Mes endins trobem la sala anomenada sala Aquillon que es fosca i freda degut al vent que la travessa.

• El Monestir Gótic:

Situat sobre el costat septentrional de la roca, dominant la fusta, el monestir gòtic, més conegut sota el nom de meravella, conté sis sales. Construït a partir de 1204 sobre fundacions més antigues, es va acabar en 1228 .

Al costat de l'església, a l'últim pis de la construcció, és troba el claustre. Esplèndid jardí suspès entre cel i mar; el claustre era el lloc de passeig dels monjos. És l'únic lloc del mont on es troben nombroses i fines escultures que estan tallades amb pedra de Caen.

Una porta permet de comunicar el claustre amb el Refectori. És al Refectori que els frares es trobaven a cada àpat. Allà, segons la regla de Saint-Benoît, els frares menjaven en un silenci absolut. Només la veu del frare encarregat de llegir els Evangelis se sentia a l'hora dels àpats. Just sota el Refectori es troba la Sala dels Hostes. És en aquesta sala que s'acollia els senyors i els reis. Cal imaginar les decoracions que han desaparegut avui : tapisseria, vidrieres, mobiliaris i pintures, per a donar-se compte de l'esclat que havia de prendre aquesta sala els dies de recepcions.

Al mateix pis de la Meravella, es troba la Sala dels Cavallers. Aquesta sala s'anomenava abans el Scriptorium, els frares hi passaven una gran part del seu temps a copiar i il·luminar preciosos manuscrits. L'origen del nom Sala dels Cavallers puja a la creació de l'Ordre dels Cavallers de Saint-Michel per LouisXI. Aquests cavallers s'haurien hagut de reunir anualment en aquesta sala, tanmateix, sembla que allò mai no hagi succeït. Sempre en la Meravella, sota la Sala dels Cavallers, es troba el Celler. Aquesta sala, obaga i fresca servia de reserva. Una porta permet passar del celler a la Capellania, última de les sis sales de la Meravella. És allà que eren rebuts els pelegrins pobres per ser alimentats.

• L'església abacial:

Es caracteritza pels seus dos estils arquitecturals. D'una part, la nau i els creuer, daten del romanic, d'altra banda el cor i les capelles radiants durant l'època gòtica. La nau, construïda en part sobre l'església carolíngia, data de XI segle.

El cor de l´esglesia, verdader cap d'obra de l'art gòtic, va ser creat en resposta a l'esfondrament del cor romanic el 1421. Els treballs de construccions duraran un segle i estaran acabats el 1521. Les voltes són magníficament decorades.

• La ville:

Tres portes prohibeixen l'entrada de la ciutat. La primera, ajuntada al cos de guàrdia dels burgesos, és coneguda sota el nom de porta del Avancée. La segona porta, defensada per un reducte i una mitja lluna, es diu la porta del Boulevard. La porta més defensiva és sense discussió la del Roi, protegida per les torres de l'Arcada i del Rei, difícilment podia ser salvada ja que un pont llevadís i un rascle n'obstaculitzava el passatge.
Passat el llindar de la porta del Rei, el visitant es troba sota un passatge voltat que feia ofici de cos de guàrdia. Les habitacions situades sobre aquest passatge protegeixen avui l'ajuntament del Mont Saint-Michel. Seguidament ens trobem amb el carrer principal. Carrer únic del Mont, gira al voltant de la roca per portar el visitant al peu del gran grau exterior. L'ascensió del carrer es fa, entre les botigues de venedors de records, enmig d'una multitud compacta i cosmopolita. Es fa en aquestes condicions molt difícil apreciar les construccions que voregen aquest carrer i més val deixar-la sense penediments. Prendre, llavors, els passatges desertats pels turista sense quincalleries permet de submergir-se en una època en què la bellesa de les coses ens fa oblidar la vida actual.

Links d´interés sobre la ciutat.

• http://www.ot-montsaintmichel.com/


• http://www.mont-saint-michel.net/


• http://www.le-mont-saint-michel.org/


• http://www.lemontsaintmichel.info/

*reserva aqui el teu hotel.

*reserva aqui el teu hostel.

Com anar-hi?

• Exclusivament només si pot arribar per carretera.

Istanbul

Istanbul: Durant el període bizantí en grec Constantinopla, és la ciutat més gran de Turquia, i també una de les ciutats més grans d'Europa, amb 8.803.468 habitants en la ciutat i 10.018.735 en l'àrea metropolitana. Va ser successivament la capital de l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi Bizantí, de l'Imperi Otomà i després de la República de Turquia fins a 1923. Les Zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.

Aquesta meravellosa ciutat és la única en el món per unir els dos continents “Àsia amb Europa”. El Bòsfor divideix els dos costats de la ciutat. Existeix una riba al costat europeu que separa la part antiga amb moderna. Aquesta riba es coneix com “La banya d'or” i per tenir la forma com el braç del Bòsfor durant molts segles va ser un port natural.

Que visitar?

• Santa Sofia.

El monument més esplendorós de l'art bizantí. La seva enorme cúpula encara avui dia meravella tenint en compte que està feta amb materials antics (55 m. d'alçada i 32 m. d'ample que descansen sobre 4 pilars). Les parets interiors, així com els arcs i les voltes, estaven en el passat recobertes amb daurats i bonics mosaics que eren impactats per la llum de tal forma que el seu reflex produïa un ambient sobrenatural. Actualment la majoria dels mosaics s'han perdut. La Santa Sofia inicialment va ser catedral cristiana, posteriorment mesquita durant cinc segles i, finalment, a l'any 1935 es va convertir en museu.

• Palau Topkapi.

Aquest palau va ser la residència dels sultans durant tres segles. Es composa d'un extens complex d`edificis, jardins i biblioteques que conformen una ciutat dintre d'una altra. La riquesa de les parets, la decoració de les estances mostra l'alt nivell artístic al que va arribar l'art bizantí, i com vivien els antics sultans. Donada la grandària del complex la seva visita requereix al menys mig dia. La vista que podrem veure des de la terrassa de la mesquita que hi ha a l'interior sobre bona part de la ciutat l'anomenada Banya d'Or i el Bòsfor és impressionant.

• Mesquita Blava.

Una de les mesquites més maques d'Istanbul i també la més gran encara que no ho sembli, amb una bellesa impressionant. És especialment bonica la vista des dels jardins que hi ha entre ella i la Santa Sofia. Se'n diu blava perquè aquest és el color predominant en els magnífics mosaics de l'interior, on la llum reflectida ho inunda tot d'un color blavós. Està composada per una enorme cúpula central de 43m. d'alçada, envoltada d'altres cúpules i semicúpules, i 6 minaret. Està considerada com una veritable obra d'art i ja forma part del clàssic perfil de la ciutat. Esta tancada al visitant en hores d'oració.

• el Bòsfor.

Estret situat al sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, que connecta el mar Negre i el mar de Màrmara i separa la Turquia asiàtica de la Turquia europea. Té 32 km de llarg i entre 1 i 2,5 km d'ample. Els ràpids corrents fan que la navegació sigui difícil. Al llarg d'ambdues ribes hi ha nombroses atraccions, entre les quals cap destacar ruïnes arqueològiques. Durant el recorregut es passa per davant del magnífic Palau de Dolmabahçe, més enllà el Palau de Yildiz i el Palau de Çiragan, actualment restaurat com hotel. Prop de l'extrem sud està la Banya d'Or, el port d'Istanbul, un dels ports naturals més grans del món. En 1973, es va inaugurar a Istanbul un pont de 1.079 metres que uneix les ribes asiàtica i europea de l'estret.

• Basílica Cisterna.

També anomenada Yerebatan Sarayı és la més gran cisterna de les 60 construïdes a Istanbul durant l'època bizantina i es troba prop de l'Església de Santa Sofia. Es va construir l'any 532, emprant 336 columnes romanes procedents de temples pagans de Anatolia, la majoria d'estil corinti. Ocupa un àrea de 10.000 metres quadrats i té 8 metres d'altura amb una capacitat per a 30 milions de litres.

• Gran Basar.

És un conjunt de 65 carrers, quasi 4.500 botigues i paradetes i una gran plaça central. Tot el conjunt és un veritable laberint composat per carrerons, estrets passatges, voltes i cúpules. Aquí s´hi pot comprar absolutament de tot, roba, joies, souvenirs, etc. Pels amants de les compres és el lloc ideal i també perquè aquí es regateja el preu.

• Basar de les espécies.

Mercat on s´hi venen tot tipus d´espècies i condiments, a prop d´aquest mercat el viatger ja notarà els diferents aromes de totes les espècies que s’hi poden trobar.

• Taksim.

És el cor de la ciutat. El carrer per als vianants Istiklal i voltants tenen bars, restaurants, cafès, etc. Fer una passejada els servirà per conèixer l'ambient local.

• Hammam.

També conegut com bany turc o hamam, és un mètode per a netejar el cos i relaxar-se que va ser particularment popular durant l'Era Victoriana. El procés que implica prendre un bany turc és similar al d'una sauna, però està més relacionat amb les pràctiques de bany dels romans. Prendre un bany turc primer implica la relaxació en una cambra (conegut com cambra tèbia) que és escalfat amb un flux continu d'aire calent que permet que el banyista dessui lliurement. Els banyistes després es mouen a una cambra més calenta abans de submergir-se en una piscina freda. Després si es fes, un rentat complet de cos i rebre un massatge, els banyistes finalment es retiren a la cambra de refredament per a un període de relaxació.

• La torre de Galata.

Aquesta torre de 61 m d'altura que s'eleva damunt del mont de Gálata s'aprecia gairebé des de tota la ciutat, un dels motius que la seva visita sigui imprescindible és la seva magnífica vista panoràmica de la ciutat, La torre està construïda damunt d'un cim que domina el Bòsfor, el mar de Màrmara i la Banya d'or. AL mirador de la torre es pot arribar a través de 143 escales o en ascensor. Des d'aquest mirador es pot admirar un panorama de la ciutat, Se sap que des del segle V en aquest mateix lloc havia una torre, però la torre de Galata actual va ser construïda pels genovesos cap al 1348, com gran baluard del recinte emmurallat que tenia que protegir-los dels eventuals atacs dels bizantins. Els genovesos la van anomenar "la torre de Crist", arriba a una altura d'uns 140m des del nivell del mar i té 9 m de diàmetre per dintre. La torre, durant l'època otomana, va ser utilitzada com presó per a empresonar als presoners de guerra, També es va utilitzar com observatori. Després del final de l'època otomana, es va convertir en punt de vigilància d'incendis.

Links d´interés sobre la ciutat.

• http://www.turismodeturquia.com/
• http://www.turquia.com/
• http://www.aturquia.com/
• http://www.turquiareal.com/
• http://www.estambul.com/
• http://www.estambul-online.com/index2.htm

*reserva aqui el teu hotel.

*reserva aqui el teu hostel.

Com anar-hi?

*Amb línia regular desde Catalunya/Espanya.


Plánol de la ciutat.

*http://www.britrail.co.uk/images/maps/Istanbul_map03.jpg

Salzburg

Salzburg. Gairebé situada en el cor del continent europeu, Salzburg és una població relativament petita, uns 150.000 habitants, però notablement harmoniosa. Dista de Viena 300 quilòmetres. La població està situada en la vall de Salzach, protegida pels cims de Mönchsberg, Festungsberg i del Kapuzinerberg. El riu divideix en dues parts a la ciutat; en una queda la zona antiga, dominada per les seves fortaleses, però la ciutat és bella també en l'altre costat, menys monumental però amb bells jardins.

La ciutat sempre ha estat un important focus religiós i musical. Si els arquebisbes eren els grans de la mateixa, autèntics senyors feudals amb la seva pròpia cort, el més gran dels genis sorgits a Salzburg ha estat Mozart. Mozart va néixer el 27 de gener de 1756. El seu pare era músic de capella del Príncep Arquebisbe de Salzburg. Era el petit de set fills. Però Mozart a penes triomfar en la seva ciutat natal, bàsicament per l'oposició de l'arquebisbe Hyeronimus Colloredo, que mai va comprendre la seva música i va gaudir humiliant al geni musical. Avui no obstant això, Salzburg està rendit a aquell músic: cafès, botigues, xocolates, productes diversos mostren el nom i el rostre de Mozart com a primer senyal d'identitat.

El clima és temperat; continental, nuvolós; baixa temperatura durant l'hivern amb pluja freqüent i una mica de neu en terres baixes i neu en muntanyes; estius moderats amb les plujes ocasionals.

Que visitar?

• Hohensalzburg:

És una fortalesa de l'any 1077, construïda per l'arquebisbe Gebhard, un dels poderosos dirigents religiosos del medieval, amb obra d'aquella època al segle XVII. La major expansió de la fortalesa és de 1495 a 1519, realitzada per l'arquebisbe Leonhard von Keutschach. Es tracta del castell major i millor conservat de l'Europa Central, segons afirmen les guies de turisme locals En la fortalesa es poden contemplar les habitacions medievals i un museu amb elements dels seus nou segles d'existència, especialment armes. S'accedeix a l'edifici mitjançant un funicular inaugurat en 1892 .

• Plaça de Mozart

Aquesta plaça situada en el centre de Salzburg, i representa alguna cosa molt important per a la ciutat, perquè s'articula entorn d'una estàtua del més il·lustre dels homes de Salzburg, el genial músic. El monument és de 1842, de Ludwig von Schwanthaler. És el lloc idoni per a escoltar el “carillón” del palau episcopal. Curiosament, el monument havia d'haver-se col·locat en 1841, però els treballs es van retardar quan es va trobar en el lloc un mosaic romà. En aquest barri va néixer el gran poeta Georg Trakl, en 1887, mort 27 anys més tard en un hospital de Cracovia.

• La catedral

Una catedral construïda en el 774 per San Virgili, en el lloc on es trobava el primitiu poble romà de Juvavum, va quedar destruïda per un incendi en 1167 . La catedral romànica edificada en el seu lloc va tornar a cremar en 1598 Llavors, l'arquitecte Santino Solari va rebre l'encàrrec de fer una nova catedral, que va ser la primera gran església barroca realitzada al nord dels Alps. L'edifici va ser inaugurat en 1628 i presenta certa simbiosi barroca i romànica. Entre els elements d'interès que es troben en l'edifici està la pila bautismal en la qual va rebre el babtismo Wolfgang Amadeus Mozart

• La Residència

Entre els anys 1600 i 1609 els prínceps-arquebisbes de la ciutat es van fer una fastuosa residència episcopal, de cert aire barroc. L'edifici està situat en el cor de la ciutat, i presenta suntuosas sales i notables frescos de Lukas von Hildebrandt, d'inicis del segle XVIII; així com pintures de sostres de Michael Rottmayr i Martino Altomonte. És una gran construcció amb unes 180 habitacions, que es va constituir en real seu de govern dels poderosos prínceps-arquebisbes, fins que van perdre el seu domini en temps napoleónics. En un d'aquestes estances, Mozart va donar el seu primer concert als sis anys d'edat. El magnífic palau és seu per a recepcions oficials, reunions internacionals i fins a zona universitària.

Entre els anys 1600 i 1609 els prínceps-arquebisbes de la ciutat es van fer una fastuosa residència episcopal, de cert aire barroc. L'edifici està situat en el cor de la ciutat, i presenta suntuosas sales i notables frescos de Lukas von Hildebrandt, d'inicis del segle XVIII; així com pintures de sostres de Michael Rottmayr i Martino Altomonte. És una gran construcció amb unes 180 habitacions, que es va constituir en real seu de govern dels poderosos prínceps-arquebisbes, fins que van perdre el seu domini en temps napoleónics. En un d'aquestes estances, Mozart va donar el seu primer concert als sis anys d'edat. El magnífic palau és seu per

a recepcions oficials, reunions internacionals i fins a zona universitària.

• Mirabell: palau i jardins

Es va construir el palau a partir de 1606, i es va conèixer al principi com Altenau, nom que va canviar per Mirabell, després d'una història local. Va Ser remodelat àmpliament en els inicis del segle XVIII per Lukas von Hildebrandt.

Diversos desastres van arruïnar els frescos de Rottmayr i Gaetano Fanti. Té encara reformes posteriors que van acabar donant-li la seva aparença neoclàssica. En el seu interior hi ha interessants obres de l'escultor Georg Raphael Donner(segle XVIII) que es conceptuen com obres mestres del barroc centreeuropeu. Al costat estan els jardins, dissenyats per Fischer von Erlach en 1690. Són especialment bonics. Parterres, estàtues, laberint i teatre a l'aire lliure fan d'aquest enclavament un lloc d'especial encant.

• Getreidegasse

Esta situat al cor de la ciutat. Sens dubte una dels carrers comercials més atractius d'Europa, amb els seus artístics rètols, curiosament decorats, sobre un conjunt d'edificis d'harmonia i qualitat. El carrer no és ampli, però té notable vigor comercial i s'observa en la mateixa una extremada cura en el manteniment dels rètols, els patis i els aparadors. Una delícia per al passeig i la compra.



Link d´interés sobre la ciutat.

* http://es.salzburg.info/index.html


* Reserva aqui el teu hotel: http://es.salzburg.info/hotels_217.htm

* Reserva aqui el teu hostel: http://es.salzburg.info/hotels_2087.htm


Com anar-hi?

• Barcelona:

* Air Berlin/dba/NIKI/LTU (low cost)

• Madrid:

* Air Berlin/dba/NIKI/LTU (low cost)


Mapa de la ciutat
http://www2.salzburg.info/578.htm

PRAGA (Praha)

Praga (Txec:Praha) és la principal ciutat i la capital de Txèquia. Situada a la vora del riu Moldava (Vltava), a la Bohèmia central, té 1,2 milions d'habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent cúpules, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Fundada a finals del segle IX, Praga es va convertir en la capital dels reis de Bohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents que formaven la seva extensió es van unir en una sola denominació urbana l'any 1784. Durant la dominació austrohungaresa, el segle XIX, Praga es va convertir en el centre del romanticisme i nacionalisme txec i la seva activitat cultural i intel·lectual va ser brillant.

Va ser capital del nou estat de Txecoslovàquia el 1918. Va ser ocupada pels alemanys el 1938 i fou alliberada el 1945. Aquell mateix any, degut a un error de càlcul, 15.000 habitants de la ciutat moriren en un atac aeri de l'exèrcit dels Estats Units que va confondre la ciutat amb Dresden. L'Exèrcit Roig ocupà la ciutat el 1945, i el 1948 s'hi va imposar el comunisme. El 1968 va esclatar la revolució coneguda com a Primavera de Praga, d'oposició a la Unió Soviètica, que va ser durament reprimida.

Del 16 de novembre de 1989 fins el dia 29 de desembre del mateix any, es va dur a terme la Revolució de Vellut (sametová revoluce), començant amb una manifestació pacífica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per les forces policials i que va acabar amb vora 500.000 manifestants - aquesta dugué a la caiguda del règim comunista. El 1993 va ser designada com a capital de Txèquia, després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats.

Que visitar?

1. Castell de Praga.
2. Pont Karlov.
3. Les Torres del Pont.
4. Antic Ajuntament i el rellotge Astronómic.
5. Barri Jueu Josefov.
6. Torre de la Pólvora.
7. Església de Sant Nicolau.
8. Torre Petrín.
9. Església de Victória.
10. El Loreto.
11. Vysehrad.
12. Franz Kafka Muzeum

Links d´interés sobre la ciutat.

• digital Prague
• http://www.praguemonitor.com
• http://prague.tv
• http://prague.indymedia.org
• http://www.prague.com

*Reserva aquí el teu hotel: http://www.phl.cz/

*Reserva aqui el teu Hostel: http://www.hostelprague.cz/

Com anar-hi?

• Des de Barcelona :

* SmartWings (low cost)

* ClickAir (low cost)

• Des de Madrid:

*SmartWings (low cost)

* Air Europa

• Mapa de la ciutat: http://www.churchpension.cz/panormap_en.php